f. Sisca o jisca, 1739. Vara fina que se cimbrea con facilidad. “Aquetsa xistra muitu tse mancóu cuandu tse diou cun etsa”. (Del celta sesca, junco; pasó al lang. sesca en el sig. XIII y posiblemente al cast. sisca).
El DRAE recoge sisca, del celta sesca: (Del celta sesca, confrontar con el irl. seisg, junco, y el galés ant. sescann, caña).